Una xicoteta utopía i moltes il·lusions complides
La del Mes de Noguera és una història composta per múltiples trajectòries i fets que s'entrecreuen i retroalimenten. És gairebé impossible fer una narració lineal dels trenta-quatre anys d'un projecte complex i divers. Intentarem, a través de les següents línies i els enllaços que s'assenyalen, donar una idea de la seva trajectòria.
El lloc que triem per desenvolupar la nostra petita utopia té la seva història que es remunta a temps antics, com testifiquen el proper santuari ibèric de la Cova de Cerdanya o que el Mas siga un lloc de pas des de temps immemorials per estar situat al costat d'una antiga Vereda de bestiar que des de fa ja dècades és també una senda de Gran Recorregut GR7, i en els últims anys Camí del Cid.
Més recentment el Mas de Noguera, antic Docon i Limpiabotas, també té la seva pròpia història, la de la seva transformació de masia abandonada, allà pels anys 60, a Centre Educatiu Agroambiental que és avui. Un llarg camí que va d'un lloc abandonat i buit a una iniciativa plena de vida, de creativitat i possibilitats. Amb unes instal·lacions i unes activitats que es van dissenyant i posant en pràctica sota criteris de sostenibilitat, i sempre amb un doble objectiu, educatiu i de producció agropecuària.
En la motxilla que portàvem en aquelles primeres visites al Mas, allà per l'hivern i primavera del 82, ja carregàvem alguns dels principis i objectius, aleshores anhels, que amb el temps s'han convertit en fonaments que han sustentat el nostre projecte: educació renovadora, ecologia, agricultura que, partint de la tradicional tendint a la ecologica; energies renovables, patrimoni natural, cultura rural, autogestió o cooperació, entre d’altres..
La seva història és la d'un afany per la coherència i el compromís, una aspiració permanent per portar a la pràctica els ideals. I una voluntat de ser un centre independent, lliure i responsable en les nostres decisions.
Avui, quan mirem cap enrere, veiem també una història d'il·lusions complides. Després d'aquell primer objectiu que sentíem tan llunyà de rebre als primers grups escolars, van seguir complint-se molts altres, un recorregut fèrtil de molt diversos projectes: colònies, estades escolars, itineraris pedagògics, cooperació amb múltiples associacions, desenvolupament rural, conservació del patrimoni rural i natural, formació de joves, promoció de l'agricultura ecològica, desenvolupament d'un model d’agroturisme conscient i responsable amb l'entorn i el patrimoni, projectes cooperatius com el CRIE, la revista Ruralia o Savia Rural i molts altres.
Però per damunt de tot la del Mas de Noguera és una història humana, de persones que hem conviscut en un lloc, cooperat en projectes comuns i compartit una part important de la nostra vida tant professional com a personal. De persones que hem viscut, patit i gaudit, tant en èpoques de plenitud i sinergies com en la de desacords i fracassos.
Aunque lo cierto es que la historia de Mas de Noguera no se hubiera dado sin las personas que a lo largo de tanto tiempo han elegido el Mas para realizar sus actividades. Y los que desde el exterior nos han acompañado y animado. Las huellas que dejan de sugerencias, apoyos, críticas y, sobre todo, afectos se mezclan con las nuestras y nos permiten seguir tejiendo nuevas ideas y realidades.
